Vilabertran: Schubert: Winterreise 2024:

Diari de Girona: Un «Winterreise» lluminós és possible
Hi ha moltes maneres de fer un Winterreise de Schubert. La proposta del baríton Johannes Martin Kränzle és per la claredat i puresa de la veu convertint aquest cicle en una narració fantàstica. No és pas que no hi hagi el dramatisme necessari però no l'accentua mai amb els recursos vocals i en cap cas resulta una lectura plana. Ben al contrari: es transforma en un discurs que va encadenant les peces amb una capacitat expressiva que va calant en l'oïent. La línia canora convens des del primer moment. Es nota, no cal dir-ho, tota l'experiència, però el que compta és el resultat. El que captiva de la versió d'aquest cantant és la rotunditat perquè tot està dit fins al més mínim detall amb una intenció molt clara. Les dots pels diferents caràcters són admirables. D'alguna manera, crec que Kränzle representa la perfecció del cant per l'equilibri i la dicció justa sense cap tipus d'excés però amb una energia que sense ser electrificant és una autèntica meravella que et transporta i posa en joc la profunditat que s'amaga darrera cada cançó. És una lectura molt refrescant que ajuda a veure el cicle com una obra que té molts altres espais i que és més lluminosa del que sembla malgrat els temes que tracta. Crec que Kränzle ha construit la seva pròpia lectura sense deixar res a l'aire. Tot està molt ben pensat i té una estructura que et va guiant. El discurs està estraordinàriament ben travat i amb el timbre de veu de tall apol·lini d'aquest cantant el concert va resultar totalment un gran èxit. Hilko Dumno també va saber estar al nivell del mestre Kränzle amb un pianisme molt depurat. No hi havia perfils ampul·losos ni inflats. El concertant de la veu-piano va ser tota una sort d'entesa i comunió.

Eine leuchtende „Winterreise“ ist möglich
Es gibt viele Möglichkeiten, Schuberts Winterreise aufzuführen. Der Bariton Johannes Martin Kränzel setzt auf Klarheit und Reinheit der Stimme und verwandelt diesen Zyklus in eine fantastische Erzählung. Es ist nicht so, dass es nicht die notwendige Dramatik gäbe, aber er akzentuiert sie nie mit stimmlichen Mitteln, und auf keinen Fall führt sie zu einer flachen Lesart. Ganz im Gegenteil: Er verwandelt sie in einen Diskurs, der die Stücke mit einer für den Hörer erwärmenden Ausdruckskraft miteinander verbindet. Die Gesangslinie ist vom ersten Moment an überzeugend. Natürlich ist die ganze Erfahrung spürbar, aber was zählt, ist das Ergebnis. Die Version dieses Sängers besticht durch ihre Eindringlichkeit, denn alles wird bis ins kleinste Detail mit einer sehr klaren Absicht gesagt. Die Punkte für die verschiedenen Charaktere sind bewundernswert. In gewisser Weise glaube ich, dass Kränzle die Vollkommenheit des Gesangs durch Ausgewogenheit und gerechte Diktion ohne jegliche Übertreibung verkörpert, aber mit einer Energie, die, ohne elektrisierend zu sein, ein echtes Wunder ist, das einen mitreißt und die Tiefe, die hinter jedem Lied steckt, ins Spiel bringt. Es ist eine sehr erfrischende Lesart, die hilft, den Zyklus als ein Werk zu sehen, das viele andere Räume hat und das trotz der Themen, die es behandelt, leuchtender ist, als es scheint. Ich denke, Kränzle hat seine eigene Lesart konstruiert, ohne etwas in der Luft hängen zu lassen. Alles ist sehr gut durchdacht und hat eine Struktur, an der man sich orientieren kann. Die Sprache ist außerordentlich gut gezeichnet und mit der apollinischen Stimme dieses Sängers war das Konzert ein großer Erfolg. Auch Hilko Dumno konnte Kränzles Niveau mit einem sehr raffinierten Pianismus erreichen. Es gab keine bombastischen oder aufgeblasenen Profile. Das Klavier-Vokal-Konzert war eine Art Enthese und Kommunion.

Politika & Prosa:
El baríton Johannes Martin Kränzle, amb el pianista Hilko Dumno, va interpretar (24 d’agost) Winterreise, el cicle de Schubert sobre la torbadora figura del caminant que transita per un món solitari i gelat cap al seu destí que no és altre que la seva mort. Kränzle és principalment un home de teatre, un cantant d’òpera que freqüenta personatges de caràcter. És cèlebre la seva creació de Beckmesser a Die Meistersinger von Nurnberg en la darrera posada en escena de l’òpera wagneriana al Festival de Bayreuth. Aquest estiu, al Festival d’Aix-en-Provence va fer estremir el públic amb la seva interpretació d’Eight Songs for a Mad King. Kränzle va fer una interpretació molt teatral en què sobresortia l’alienació del caminant, la seva bogeria que recordava la d’aquell rei, i molta ironia.
A Rückblick (Mirant enrere) va agafar tal velocitat que semblava que només volgués mirar endavant. L’home de teatre va sortir a Die Krähe (El corb) quan volia dialogar amb l’ocell. Va fer seva la desesperació a Der stürmische Morgen (Matí de tempesta), i poc abans d’arribar al final, a Mut! (Coratge), va destil·lar un estat de gran esverament davant les acaballes. Tot això ho va fer amb un domini absolut del cant. El seu va ser un Winterreise ben diferent, molt emocional, que el públic va saludar amb llargs aplaudiments.

Der Bariton Johannes Martin Kränzle wird zusammen mit dem Pianisten Hilko Dumno am 24. August Schuberts Zyklus Winterreise aufführen, in dem es um die quälende Figur des Wanderers geht, der durch eine einsame und gefrorene Welt seinem Schicksal entgegenwandert, das nichts anderes ist als sein eigener Tod. Kränzle ist vor allem ein Mann des Theaters, ein Opernsänger, der häufig Charakterrollen spielt. Berühmt ist seine Darstellung des Beckmessers in Die Meistersinger von Nürnberg in der ersten Inszenierung der Wagner-Oper bei den Bayreuther Festspielen. In diesem Sommer begeisterte er das Publikum beim Festival von Aix-en-Provence mit seiner Darstellung der Acht Lieder für einen verrückten König. Kränzle zeigte eine hochtheatralische Aufführung, in der er die Entfremdung des Reisenden, seinen eigenen Spott, der an den König erinnert, und viel Ironie hervorhob. Im Rückblick war er so schnell, dass es schien, als wolle er nur nach vorne schauen. Der Theatermann ging in Die Krähe, wenn er mit dem Seehund reden wollte. In Der stürmische Morgen machte er sich seine Verzweiflung zu eigen, und kurz vor dem Ende, in Mut! destillierte er einen Zustand großer Verzweiflung angesichts des Endes. All dies tat er mit einer absoluten Beherrschung des Liedes. Es war eine ganz andere Winterreise, sehr emotional, die das Publikum mit langem Beifall bedachte.

Platea Magazine:
Tal vez la ejecución que nos ofrecieron Johannes Martin Kränzle (voz) y Hilko Dumno (piano) de este ciclo sin duda quedará como una ocasión singular por su enfoque interpretativo. Las cartas quedaron boca arriba desde el Gute Nacht inicial. Tiempo ligero, accentos agresivos, teatralidad e ironía. Las estrofas segunda y tercera expresaban una creciente exasperación atajada por el tono alucinado de la última estrofa (Will dich im Traum nicht stören). Las mismas cartas que entraron en juego en Die Wetterfahne. Este enfoque, particularmente en lo que se refiere a los tempi, funcionaba como una apuesta. Sin embargo unos graves espléndidamente timbrados y la tendencia de Kränzle a "explicar" las canciones dieron frutos excelentes en Irrlicht, la dicción exquisita de Kränzle dio lugar a un Frühlingstraum estupendo. La apuesta de Kränzle es, ante todo, terrenal. Nos cuenta la historia sin los accesos de transcendencia que tanta escuela han hecho en esta obra desde Hotter a Goerne pasando por el inevitable Dietrich Fischer-Dieskau. En Der greise Kopf el barítono desplegó una emisión estupendamente timbrada. El enfoque iba por otro lugar, como mostraron Der stürmische Morgen y Täuschung, hábilmente empalmadas sin pausa (como también sucedió entre Das Wirtshaus y Muth). Faltó algo de intimidad en Der Wegweiser, no así en un Die Nebensonnen intenso, expresivo y matizado. Durante un viaje como este suceden muchas cosas. En este caso, momentos excelentes y también ciertas limitaciones. El Winterreise de Kränzle y Dumno no hace concesiones a la depresión ni a la transcendencia. Sí en cambio al humor y a la locura. Más allá de consideraciones intelectuales y estilísticas sobre como debería de enfocarse una obra como esta, la apuesta de Kränzle responde inteligentemente a las cualidades del cantante, apuesta en la cual Hilko Dumno le sigue fielmente para bien. La dicción de este cantante es excelente. Tampoco anda nada falto de expresividad. A cambio tiene cierta dificultad (tal vez debida a las propias condiciones del cantante, tal vez debida a la edad) para sostener dinámicas delicadas en la zona alta de su tesitura. El resultado es un Winterreise desacralizado, idea que se agradece más en el primer libro que en el segundo dado que la propia partitura y el texto sugieren una progresiva caída en la depresión. Kränzle prefirió ejercer de narrador que cortarse las venas, dando lugar a una velada nada convencional pero muy gratificante, incluso brillante.

La Vanguadria:
Enthusiasmo con su actuacion en la Canonica de Santa Maria en Vilabertran, donde canto, en un esfuerzo nada facil, las 24 canciones des Winterreise, obra tardia de Schubert.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::